viernes, 18 de mayo de 2018

LA POSTAL



  • Hui a classe, hem fet la pràctica de la postal, que ens servirà de repàs per a l'examen. Hem començant llegint paràgraf per paràgraf i traient les idees i els coneixements que hem donat a classe i hem anat relacionant-ho.

     El text que contarem a continuació és una activitat feta a un aula d'infantil i tracta de que els xiquets escriuen una postal a la Cristina.

       Els conociments que hem trobat en relació al text són el següents:

Apareix clarament l'ensenyament constructivista amb activitats significatives per als alumnes amb la finalitat que estiguen motivats.

Amb la postal treballen una tipologia textual detrminada que és la vida quotidiana. A més, aquesta activitat permet als xiquets entrar al món dels adults mentres treballen l'escriptura individual i col·lectiva.

També, es veu clarament com la mestra parteix el grup de la classe, de manera que adapta el grup de la classe per adaptar-se a les possibilitats de cada alumnat.

Per altra banda, apareix reflectida la metodologia de Freïnet, a través de textos complexos, la mestra escriu a la pissarra el que els nens volen dir. A més, apareix la metodologia Montessori que és una metogologia global i aquesta mestra treballa l'escriptura lletra per lletra. La metodologia Teveroski és altra que apareix en aquest text ja que treballem amb activitats previes per a contextuaitzar als xiquets abans de fer l'activitat principal i que posteriorment pugan realitzar-la sense cap problema. A més, altre aspecte característic d'aquesta metodologia és l'importància de treballar el seu nom a l'hora de treballar lectoescriptura.

Quan una xiqueta diu: "Volguda Cristina", podem observar com ha començat la postal en castellà i podem deduïr que estem en un programa d'immersió lingüística. No obstant, calç remalcar que aquesta xiqueta tenia els coneixements per a començar una postal.

Com a conclusió, remarcar l'importàcia que té el diari de la mestra, ja que, serveix per a que la mestra faça les seus anotacions i observacions respecte al desenvolupament de la classe i també aspectes individuals de cada xiquet/xiqueta, per això és finamental treballar amb aquesta ferramenta on la mestra té un seguiment de les activitats i, també, dels progressos i dificultats de l'aula.


  • Això és un resum de la pràctica de la postal que inclourem en els annexes del projecte final.

- Fet amb Manuela Bricio i María Portero.




lunes, 14 de mayo de 2018

XARRADA: LLEGIR EL MÓN


- La xarrada tractava el tema de l'ensenyament i aprenentatge de l'era digital. A més, ens ha explicat:


  • Com els medis han anat evolucionant.
  • El estil de Freïnet.
  • Recalcació de l'importància de triar un bon mètode metodològic.

- A més, ens va aportar algunes dades de l'actualitat:

        - Actualment, el 83'4% dels llars espanyoles disposen d'accés a internet. Dels individus entre 10 i 15 anys:

  • El 92'4% ón usuaris d'ordinadors o tauletes.
  • El 69'1% tenen mòbil, als 16 anys el 95% tenen mòbil.      

- L'ensenyament de llengües no pot continuar lligat només a la consolidació de la lectoescriptura, l'aprenentatge dúna llengua, ja bé la L1 com la L2, implica l'integració dels llenguatges dels mitjans i de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

- En quant a les lectures, com a docents, hem de demanar lectors preparats per fer lectures amb un propósit extern (llegir un contracte, whattshap, la senyal de la parada d'autobús) i intertar promoure lectures amb un propòsit intern (lectura d'un llibre, revista, periòdic), aquest últim ho podem fer a classe, possant un lloc on s'anomene "La casa del llibre" i els xiquets puguen triar el llibre que més li agrade o més l'interese, i llegir-lo a casa. Aixina, estimularem la creativitat dels xiquets, sense frenar i sense posar limits als xiquets.

- Altra recalcació que ha fet el xic, ha sigut que el mètode pedagògic no s´ha de subordinar a la tecnologia, però s´hi ha d'adaptar-se. Una pedagogia alinea a la tecnologia no reeixirà, però tampoc ho farà si la tecnologia és el seu únic motor.

- També, ha mencionat a Gianni Rodari que diu que: "La metodologia és clau, però no ho és tot, el centri de l'educació és l'alumne".

- Per altra banda, hi ha hagut un debat sobre si és bo l'aportació de les noves tecnologies a l'alumnat o no. En aquest cas, la meua opinió ha sigut que despen del cas, és a dir, segons el que anem a treballar. Per exemple, per a fer una lectura si que és bo utilitzar un llibre escrit perquè pense que és millor, però per a treballar-lo, podem fer ús de les noves tecnologies.

- A més, la lectura i l'escriptura han estat en el centri efectiu de l'educació, ara encara ho són simbolicament, ja que els llibres electronics estiguen presents en el nou sistema educatiu. Els llibres electronics són molt bona TIC per a poder llegir molts llibres, perquè molta gent li agrada llegir però no pot estar comprant tots els llibres que vol sempre, aleshores, amb un llibre electrònic sí que pot, i es molt més econòmic, però també, he de dir, que com un llibre de paper no hi ha res millor per a llegir un bon conte.

- El xic va concloure dient, l'educació actual demana més transversalitat:
  • Entre els diferents asignatures de llengües.
  • Entre àrees de coneixement diferents.
  • Les TAC són un exemple i una manifestació d'aquesta transversalitat. 
- Per a finalitzar aquesta entrada, he de dir, que el que més m'ha cridat l'atenció és el cambi de les sigles, és a dir, de TIC (Tecnologies de l'Informació i la Comunicació) a TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement), perquè sempre m'havien parlat de les TIC però molt poques vegades, m'atreveria a dir en cap ocasió, havía escoltat parlar de les TAC, i pense que aquestes sigles són molt més adecuades per l'educació. A més, aquesta xarrada va ser molt interessant, perquè el xic parlava amb nosaltres com si tinguera confiaça i això emva agradar molt. També, per l'interacció amb nosaltres per a fer la xarrada molt més entretinguda i més motivadora. Pense que aquesta xarrada ens va a servir molt com a futurs docents.


       

miércoles, 2 de mayo de 2018

CONFERÈNCIA DE MAITE CANDELAS I NÚRIA CAYUELAS



  • El día 2, dimecres, de Maig de 2018, vam assistir a una conferència composta per Maite Candelas i Núria Cayuelas.
- En aquesta conferència les xiques parlaven de la seua experència com a mestres en el seu col·legi d'Elx. Elles comentaven que treballen mitjançant projectes d'interés de l'alumnat. Elles parlen amb els xiquets i conversen molt del que lis agrada a ells, i quan arriben a una conclusió, fam un nou projecte d'interés. Un projecte que va destacar molt, va ser el del circ. Ens van mostrar imatges de com els xiquets interpretaven a les persones que treballen en el circ, fent-lo amb el personatge que més li agradava. A més amb unes difresses molt creatives, i sobre tot, la mestra també participava que açò és el més important, pense jo.

- La seua metodologia em va agradar molt, i pense que tot el que deien era correcte, perquè es un ensenyament diferent al que jo vaig tindre, i pense que és molt millor. Hi haurà pares i mares que pensen que els xiquets no aprenen amb aquestos projectes però, en realitat,  aprenen molt més perquè al mateix temps que fan un tema d'interés per a ells, que fa que li criden l'atenció i els motive molt més, estan aprenent valors educatius, cultura general, respecte cap als companys, etc. Aquest mètode d'ensenyament és molt adecuat, i molts col·legis haurien de fer-ho aixina i deixar els mètodes tradicionals, perquè moltes vegades, alguns xiquets s'acomoden a fer el que ja sàpiguen i no fan res més, quan ells poden fer moltes més coses i, a lo millor, nosaltres no ho sabem. 

- En conclusió, la xarrada em va resultar molt interesant, i les xiques ho van fer realment bé, perquè van aconseguir que tots nosaltres estiguerem atenent, i ens van crear motivació per al nostre futur. És més, ens van portar alguns projectes, i van ser realment fantàstics de vore en persona. Va ser una xarrada que ens va ajudar molt per a poder fer-ho de la mateixa manera en el nostre futur com a docents, és una xarrada exemplar i ens van aportar molts bon consells a seguir.


lunes, 30 de abril de 2018

ETAPES DE L'ESCRIPTURA



  • Em de diferenciar l'etapa corresponent de l'escriptura, de la següent imatge:



1. Etapa sil·làbica qualitativa, fase 2, perquè per cada síl·laba li correspon una vocal.

2. Etapa diferenciada, fase 2, perquè utilitza les mateixes lletres en la frase en diferent ordre. A més, escriu lletres convencionals, i té tendència a escriure les lletres del seu nom.

3. Es troba entre l'etapa 3 i l'etapa 4.

4. Es troba en l'etapa diferenciada.

5. Es troba en l'etapa alfabètica.








viernes, 27 de abril de 2018

PRÀCTICA DELS VÍDEOS




El meu grup, compost per Manuela Bricio, Miriam Soto, Alicia De la Rasilla, María Portero, Luana Negro i jo (Isabel Martínez), hem fet dos videos dels fonemas Ç i C.



Les errades que hem cometut, són les següents:


  • El verb CAURE, nosaltres hem possat "caues" I hauria de ser CAUS.
  • Hauría de llevar les dos últimes endevinalles perquè la seda resposta no começa per la lletra C, que és el que nosaltres volem treballar.
  • S'hauria de possar VEJEM ALGUNS EXEMPLES, en canvi de ANEM A VEURE ALGUNS EXEMPLES.
Aquestes són les errades més predominants que hauríem de canviar del vídeo.


  • El vídeos són els següents:










miércoles, 18 de abril de 2018

REVISTA "ALLIOLI" - XARRADA


El dimecres día 18 d'abril, acudim a una xarrada, la qual parlva de la revista "Allioli", más en detalle, de totes les persones que van lluitar per l'ensenyament en aquest segle XX. A más, es va parlar un poquet sobre el segle XX. 

En 1857 la Llei Moyano seria el fonament de l'ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant més de cent anys doncs, amb modificacions, va perdurar fins a la Llei General d'Educació de 1970.
Aquesta llei decidia tant les assignatures que s'impartien obligatòriament en les escoles com el dia de festa setmanal, encara que quasi cap mestre l'aplicava, d'ací la dita de “cada maestrilloté la seua librillo”.
En 1900 es crea per primera vegada un ministeri específic per a l'àmbit educatiu denominat Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts.
A principis del segle XX l'ensenyament era obligatori, encara que existia un elevat índex d'absentisme escolar a causa que els alumnes alternaven el seu aprenentatge amb el treball quasi sempre en el camp, per aquest motiu el calendari escolar es vera marcat pel ritme de les collites.



El 60% de la societat espanyola era analfabeta, raó per la qual els pares no valoraven en la seua justa mesura els estudis dels seus fills, retenint-los a casa perquè ajudaren en les tasques de la llar.



La revista Ailloli compte des dels Knicks de la política educativa valenciana fins a experiències de mestres com Melchor Botella. La part de la revista que més m'ha cridat l'atenció la cuestió de: "què és el patrimoni educatiu valencià del segle XX?" On parla de diversas temes molt. interessants com els moviments de renovación pedagògica, iniciatives pedagògiques individuals, el movimiento sindical, etc. És una part de la revista molt interesant i que montes vegades el jovens desconeguem. 


La xarrada va ser molt interessant i constructiva, perquè les persones que parlaven eren persones que havíen viscut alguna experiència i,és molt curiós, a nosaltres els joves que ens costa estar molt de temps atenent a una barrada ene agrada más, quan la gent que conta la xarrada ha viscut alguna de les experiències que está contant, ja que posem més atenció, perquè es com que les persones que este veient abans a sufrit i,gràcies als seus esforç han pogut arribar al bloc on estan i axil és d'admirar.

lunes, 16 de abril de 2018

COMENTA LES IMATGES


  • Activitat feta amb Manuela Bricio.

Després de la visualització de dos imatges, les quals es caracteritzen per estar massa recarregades amb senyals, objectes, publicitat, etc., podem dir que tenen en comú les diferents senyals que apareixen i l'excés d'aquestes entre unes altres.

Dit açò, podem dir que aquestes imatges reflecteixen el context al com estem vivint actualment. Per açò, l'ésser humà en general aprèn i està condicionat sobre la base del que veu i a les experiències viscudes amb aquest context.


Respecte a l'aprenentatge de la lecto-escriptura, l'estímul visual és un bon recurs per a aquest aprenentatge, perquè deixa una mica arrere l'aprenentatge monòton i repetitiu de la lectura. A més de que ajuda a familiaritzar-se i conèixer el seu entorn mitjançant un aprenentatge significatiu.

En conclusió, l'estímul visual és útil i efectiu però no l'excés d'açò, com es pot observar en les imatges, ja que el xiquet o xiqueta, en aquest cas, no posa la seua atenció en una sola cosa i pot distraure's.