ETAPES DE L'ESCRIPTURA

• Em de diferenciar l'etapa corresponent de l'escriptura, de la següent imatge:

1. Etapa sil·làbica qualitativa, fase 2, perquè per cada síl·laba li correspon una vocal.

2. Etapa diferenciada, fase 2, perquè utilitza les mateixes lletres en la frase en diferent ordre. A més, escriu lletres convencionals, i té tendència a escriure les lletres del seu nom.

3. Es troba entre l'etapa 3 i l'etapa 4.

4. Es troba en l'etapa diferenciada.

5. Es troba en l'etapa alfabètica.

PRÀCTICA DELS VÍDEOS

El meu grup, compost per Manuela Bricio, Miriam Soto, Alicia De la Rasilla, María Portero, Luana Negro i jo (Isabel Martínez), hem fet dos videos dels fonemas Ç i C.



Les errades que hem cometut, són les següents:

• El verb CAURE, nosaltres hem possat "caues" I hauria de ser CAUS.
• Hauría de llevar les dos últimes endevinalles perquè la seda resposta no começa per la lletra C, que és el que nosaltres volem treballar.
• S'hauria de possar VEJEM ALGUNS EXEMPLES, en canvi de ANEM A VEURE ALGUNS EXEMPLES.

Aquestes són les errades més predominants que hauríem de canviar del vídeo.

• El vídeos són els següents:

REVISTA "ALLIOLI" - XARRADA

El dimecres día 18 d'abril, acudim a una xarrada, la qual parlva de la revista "Allioli", más en detalle, de totes les persones que van lluitar per l'ensenyament en aquest segle XX. A más, es va parlar un poquet sobre el segle XX. 

En 1857 la Llei Moyano seria el fonament de l'ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant més de cent anys doncs, amb modificacions, va perdurar fins a la Llei General d'Educació de 1970.
Aquesta llei decidia tant les assignatures que s'impartien obligatòriament en les escoles com el dia de festa setmanal, encara que quasi cap mestre l'aplicava, d'ací la dita de “cada maestrilloté la seua librillo”.
En 1900 es crea per primera vegada un ministeri específic per a l'àmbit educatiu denominat Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts.
A principis del segle XX l'ensenyament era obligatori, encara que existia un elevat índex d'absentisme escolar a causa que els alumnes alternaven el seu aprenentatge amb el treball quasi sempre en el camp, per aquest motiu el calendari escolar es vera marcat pel ritme de les collites.


El 60% de la societat espanyola era analfabeta, raó per la qual els pares no valoraven en la seua justa mesura els estudis dels seus fills, retenint-los a casa perquè ajudaren en les tasques de la llar.

La revista Ailloli compte des dels Knicks de la política educativa valenciana fins a experiències de mestres com Melchor Botella. La part de la revista que més m'ha cridat l'atenció la cuestió de: "què és el patrimoni educatiu valencià del segle XX?" On parla de diversas temes molt. interessants com els moviments de renovación pedagògica, iniciatives pedagògiques individuals, el movimiento sindical, etc. És una part de la revista molt interesant i que montes vegades el jovens desconeguem. 

La xarrada va ser molt interessant i constructiva, perquè les persones que parlaven eren persones que havíen viscut alguna experiència i,és molt curiós, a nosaltres els joves que ens costa estar molt de temps atenent a una barrada ene agrada más, quan la gent que conta la xarrada ha viscut alguna de les experiències que está contant, ja que posem més atenció, perquè es com que les persones que este veient abans a sufrit i,gràcies als seus esforç han pogut arribar al bloc on estan i axil és d'admirar.

COMENTA LES IMATGES

• Activitat feta amb Manuela Bricio.

Després de la visualització de dos imatges, les quals es caracteritzen per estar massa recarregades amb senyals, objectes, publicitat, etc., podem dir que tenen en comú les diferents senyals que apareixen i l'excés d'aquestes entre unes altres.

Dit açò, podem dir que aquestes imatges reflecteixen el context al com estem vivint actualment. Per açò, l'ésser humà en general aprèn i està condicionat sobre la base del que veu i a les experiències viscudes amb aquest context.

Respecte a l'aprenentatge de la lecto-escriptura, l'estímul visual és un bon recurs per a aquest aprenentatge, perquè deixa una mica arrere l'aprenentatge monòton i repetitiu de la lectura. A més de que ajuda a familiaritzar-se i conèixer el seu entorn mitjançant un aprenentatge significatiu.

En conclusió, l'estímul visual és útil i efectiu però no l'excés d'açò, com es pot observar en les imatges, ja que el xiquet o xiqueta, en aquest cas, no posa la seua atenció en una sola cosa i pot distraure's.

COMENTEM EL VÍDEO DE CLASSE 11/04/2018

• Què és la competència lectora?

- Habilitat per a comprendre i utilitzar les formes lingüístiques requerides per la societat i valorades per l'individu. 

- Els lectors de poca edat són capaços de construir significat a partir d'una varietat de textos.

- Lligen per a aprendre, per a participar en les comunitats de lectors de l'àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per a gaudi personal.

- A més, la competència lectora està relacionada amb la capacitat d'atendre i satisfer una sèrie d'objectius relacionats amb el mètode d'ensenyança/ aprenentatge.

- És necessaria per l´aprenentatge del xiquets.

• Quin paper juga la competência lectora en les diferents etapes educatives?

- Tots els xiquets han de tindre l'oportunitat d'aprendre a llegir en qualsevol etapa educativa. El sistema educatiu ens proporciona un nivell de competència mitjà, i no sempre l'alumnat és capaç d'aconseguir este nivell des d'edats primerenques, pel fet que utilitzen estratègies de lectura simples i mal estructurades que no són adequades per a tindre un bon nivell de competència lectora. A més, s'ha d'afavorir la formació dels mestres per a millorar esta competència lectora, i comprometre's amb la lectura.

• Quin és el paper de l´educació infantil en el desenvolupament de la competència lectora?

- Pel fet que en l'etapa d'educació infantil, els xiquets es troben donant els primers passos per a adquirir esta competència lectora, és fonamental que els mestres s'impliquen i es comprometen a afavorir la lectura, de manera que motiven els xiquets i xiquetes de tal manera que, ells descobrisquen els seus propis gustos amb la lectura, perquè no vegen la lectura com una obligació sinó com a estimació a la lectura i a la cultura.

• Activitat feta amb Manuela Bricia i Maria Portero.

CARTA ADREÇADA ALS FAMILIARS O TUTORS DE L´ALUMNAT

• Eres el director o la directora d´un CEIP:

- Redacta una carta adreçada als familiares o tutor de l´alumnat en què els informes del canvi d´un PPEC a un PPEV argumentant-ne els avantatges.

         Benvolgudes famílies o tutors de l´alumnat,

A causa de la nova normativa i als canvis a una societat més bilingüe, el col·legi Mans Manetes ha pres la decisió de canviar el programa plurilingüe d'enseyament de castellà (PPEC) al programa plurilingüe d´ensenyament en valencià (PPEV). Este programa consistix a tindre la llengua valenciana com a llengua base, i de manera indirecta i directa emprar l'aprenentatge de l'anglés i el castellà.

Des del Centre escolar, sabem que està decisió pot crear diverses alarmes en les famílies que no han estat en contacte amb la llengua valenciana, però, en realitat, tots són avantatges. Este canvi no es va a realitzar de manera radical, és a dir, no es farà de la nit al dia. El que es pretén és modificar a poc a poc la comunicació que s'empra en les nostres aules. En els inicis, es deixaran algunes assignatures en castellà, però es farà molt insistència en l'aprenentatge de la llengua valenciana, i quan el nostre alumnat tinga una base d'este idioma, s'anirà implantant totes les assignatures en llengua valenciana.

A continuació, exposarem fil per randa alguns dels molts avantatges que presenta el programa PPEV:

- L'ensenyança plurilingüe permet que els nostres alumnes i alumnes adquirisquen competències en valencià, castellà i anglés, la qual cosa afavorix a l'hora de pensar en el seu futur, en mijor eixides professionals i en la seua interacció amb els diferents contextos. En definitiva, tindrà una mijor integració cultural.

- Al seu torn, el domini de més d'una llengua facilita l'aprenentatge d'altres llengües, per la qual cosa, l'alumnat tindran més facilitat a l'hora d'aplicar les seues competències lingüístiques i comunicatives.

- També, deixant arrere l'acadèmic, l'aprenentatge i l'ús d'una nova llengua t'enriquix com a persona i et fa descobrir nous conceptes o idees.

Comptat i debatut, amb aquest canvi es pretén desenrotllar al màxim les competències lingüístiques i comunicatives del nostre alumnat. Amb això, es pretén comunicar, que és un canvi amb un treball i projecte planificat amb anterioritat. En definitiva, estem a la vostra disposició per a qualsevol opinió o dubte sobre el dit canvi.

Cordialment, 

Isabel Martínez i Manuela Bricio

Directores del col-legi Mans Manetes

Miercoles, 27 de Març del 2018

• Activitat feta amb Manuela Bricio Ibàñez.

LA IMMERCIÓ ÉS POSSIBLE

La immerció és possible

• Estratégies metodológiques:

Utilitzen cançons, repeticions, suports visuals, creació de contextos compartits per a utilitzar el valencià com a eina de comunicació, rutines com anar al servici, saludar i acomiadar-se, ficar la brosa de esmorçar, també situacions quotidianes com anar al mercat, objectes trobats al carrer, la teatralització i els contes, la exageració i endivinar la sorpresa.

Per a finalitzar amb les estratégies, no sols és planificar activitats sino també utilitzar la llengua en una multiplicitat de contextos.

• Dues activitats que ens han cridat l´atenció:

Les activitats que més ens han agradat han sigut el teatre i l´activitat de la sorpresa.

Pensem que endevinar la sorpresa és una activitat lúdica amb factor sorpresa, que crida l´atenció dels xiquets i sorgeix el diàlec espontani, a més, els nens descobreixen vocabulari nou perquè no conèixen el objecte final. Per altra banda, el teatre és una activitat clàssica que afavoreix la memorització, la repetició, l´atenció i afavoreix també la parla en públic.

• Els inconvenients:

Una de les protagonistes del video diu que l´administració ha possat moltes barreres a l´hora d´aplicar la seua metodología per la qual havíen lluitat moltes pares i mestres.

També la por d´alguns dels pares i mares perquè els xiquets confonguen el valencià amb el castellà es relentitzen l´objectiu de l´immerció.

• Comparació amb l´actualitat:

Malgrat que abans era una situació nova, hi havía més interés i recursos, en canvi ara és una situació habitual pareix que hi ha menys interés, recursos i facilitats polítiques.

Per altra banda, a mesura que passa el temps, creixen els prejudicis cap a la llengua valenciana en pro de llengues extrangeres.

• Activitat feta amb Maria Portero, Manuela Bricio, Miriam Soto, Alicia De La Rasilla i Luana Negro.