DEFINICIÓ: PROJECTE/ TALLER/ RACÓ

• Projecte: és un conjunt d´activitats centrades en l´interés de l´alumat. Les activitats                   s´actualitzen al dia per adaptar-se als coneixements adquirits dels alumnes.
• Taller: és un conjunt d´activitats que es plantegen al grup d´alumnes per a ensenyar-los alguna cosa en concret. Aquest tipus d´activitats poden ser prèctiques, on intervé la familía i moltes     d´elles es poden fer en grup...
• Racó: és una forma d´organització dins de l´aula que té la finalitat d´aconseguir el desenvolupament integral de l´alumnat i estan dividits en espais diferenciats i amb temàtiques pràctiques de la vida quotidiana. No podem utilitzar els racons com a premi per finalitzar bé una activitat.

- Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Ibáñez, Maria Portero i Luana Negro Cordero. 

Adquisició d´una L2: INTERLLENGUA

-Alex: Me deixes agafar el cub ?

-Mestra: Sí, Alex. Pots agafar la galleda.

-Alex: Bueno, agafaré la galleda...però el cub també

• Aquest xiquet està utilitzant una interllengua, és a dir, està fent us de la seua primera llengua per arribar a la llengua meta que en aquest cas és el valencià.

- Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Íbañez, María Portero i Luana Negro Cordero. 

CITA DE VICENT PASCUAL

• Nosaltres pensem que tot el alumnat ha de tindre un aprenentatge significatiu i el profesorat ha de respecatar els diferents ritmes d'aprenentatge i proporcionar els recursos necesaris per aconseguir un aprenentatge globlal i integral.

- Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Íbañez, María Portero i Luana Negro Cordero. 

Què costa més d´aprendre als xiquets en l´aprenentatge d´una L2?

• Què costa més d´aprendre als xiquets en l´aprenentatge d´una L2?

- Si la llengua és similar costa menys aprendre l'idioma, però moltes vegades els similituts entre els dues llengües pot arribar a confondre als xiquets més que un altra que no tinga similituts.

Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Íbañez, Maria Portero i Luana Negro Cordero. 

RESUM DEL VIDEO - VISUALITZAT EL 23/02/2018

En tot moment, la qual cosa que el video vol dir, és que la llengua valenciana està molt minoritzada a comparació de la llengua castellana, i açò no deuria de ser aixina.

Com a futurs docents, hem de canviar açò, ja que és pitjor per a l´alumnat.

• En primer lloc, des de ben xicotets, ja que en eixes edats els xiquets aprenen molt més ràpid que si li ensenyem una sola llegua i esperem que aprenguen l´altra llengua més tard.
• En segon lloc, el valencià és una llengua igual que el castellà. Per això, deuria d´existir línia valenciana en tots els col·legis, tant públics com concertats en totes les zones de la Comunitat Valenciana. En el meu cas, per no haver-hi línia valenciana en tots els col·legis, en la meua ciutat (Elda), no hi ha cap col·legi en què hi haja línia valenciana, i per a poder fer el practicum en línia valenciana em toca anar-me´n a un lloc més llunyà, cosa que causa molts inconvenients per a tots els estudiants actuals en Educació.
• Per últim, si comencem a donar classes en valencià, els xiquets tindrà l´opció de poder triar el que de veritat volen estudiar si en llengua castellana o en llengua valenciana. Però en els dos casos, mai perdent cap de les dues llengües. Per tant, per a mi el millor seria donar la mitat de les assignatures en castellà, l´altra mitat en valencià, i per descomptat, la llengua estrangera d´anglés o francés, ja que així els facilitarà les llengües als xiquets i, no tindran els problemes que tenim nosaltres a l´hora de parlar valencià. En el meu cas, he triat assignatures en valencià per a poder aconseguir titulació que un futur em van a exigir tindre, i ara m´està constant molt més. Per això, anime a tots els col·legis a què lluiten per eixa línia valenciana, i per canviar açò, ja que este canvi serà beneficiós per a tot l´alumnat.

A més a més, utilitzen una metodologia activa, la qual és una metodologia democràtica, basada en una educació de valors i és legal, és a dir, té el valencià com assignatura obligàtoria i com ensenyament. Per això, utilitzen uns programes, els quals són: PIL, PEV, PIP. A més, esta metodologia comporta uns processos simultanis d´aprenentatge, els quals són un projecte llarg i dur.

Per a finalitzar, el valencià és una llengua igual d´important que la resta, per tant, cal donar-li el mateix valor a les altres assignatures.

XARRADA TUDI TORRÓ- "DES EDL SUD VALENCIÀ"

El dimecres dia 21/02/2018, assistim a una xarrada, en la qual es va parlar de Tudi Torró i del seu llibre, "Des del Sud VALENCIÀ". Desprées de parlar un poc sobre el llibre, vam començar una sèrie de preguntes i respostes en les quals, els alumnes preguntaven i la xica contestava.



- La pregunta que més em va cridar l´atenció va ser la següent;

1. Com donar llengua valenciana en el País Basc?"

• Ella va comptar una xicoteta experiència que v tindre per ahí cerca, i em va agradar molt la metodologia que ella va utilitzar. En aquest cas, ella va parlar amb els pares en una reunió i els va comentar que per a ensenyar-los parllar bé castellà, ella havia pensat ensenyar-li la llengua valenciana, i els va preguntar si tenien algun inconvenient en què donaren valencià, i els pares van dir que no. Per tant, ella el que feia era posar una paraula o diverses, i posar-la en distins idiomes, i finalment posava el seu significat. Quan va finalitzar el curs s´havien aprés més de 200 paraules i totes les tenien apuntades en un xicotet diccionari que havien fet ells mateixos i que s´havien portat a casa. La professora se va anar a despedir dels seus alumnes, perquè estava cobrint una baixa, i en eixe moment, un xiquet li va preguntar; i ara, qui em va a donar valencià? Amb eixa pregunta la mestra es va sentir súper orgullosa i molt contenta amb el treball que havia fet.

    

Una altra qüestió que també va a estar bé va ser;

                       2. Quina característica és fonamental en els mestres de l´etapa d´infantil?

• Ella va contestar, AMOR, és a dir, una persona amorosa, i al meu parer, crec que té tota la raó, ja que als xiquets cal tractar-los com si foran els teus fills, sempre mantenint l´espai de mestra-alumne, però amb afecte. En aquesta etapa, eixa característica com ella bé va dir, és imprescindible.

Esta xarrada m´ha servit per a saber experiències noves i saber la informació necessària per si alguna vegada treball fora. A més a més, esta xarrada no va ser com les de sempre, sinó que va ser interactuant públic amb els protagonistes de la xarrada i això em va agradar molt, perquè van fer que la xarrada fóra més amena.

REFLEXIÓ DE 2 MODELS

C. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Angeles. Quan va començar l´escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut l´escoralitat en espanyol i classes d´anglés. A poc a poc, la presència de l´espanyol desapareixerà.

- Model compensatori o de transició. Ja que l´alumne té la L1 minoritzada. Aquest alumnes necessiten compensar alguns coneixements, en aquest cas, l´aprenentatge de l´espanyol amb l´anglés.

D. Una xiqueta finesa que viu a Estocolm estudiarà des dels set anys fins als quinze en finés. El suec serà contemplat com a àrea durant tota l´escoralitat i només l´usarà en les classes de plàstica. A més des de quart estudiarà anglés.

- Model de manteniment. L´alumne  té el suec com a llengua minoritzada, però es vol mantenir aquesta llengüa minoritzada i que no desaparega, i per això, utilitza el suec en la assignatura de plàstica. I utilitzara la llengua L2 el finés que és la seua llengua alta com a llengua vehicular. 

• En el primer cas, pense que està molt bé compensar els coneixements per a que els xiquets aprenguen les dues coses per igual-
• En el segon cas, el mestre vol que l´alumne siga bilingüe, i aixó està molt bé, perquè es molt important que els xiquets sàpiguen més d´una llengua perquè en el seu futur li pediran més       d´una llengüa, i per tant, es convenient que des de ben petits, els xiquets estudien les dues llengües, ja siga la minoritzada o la llengua vehicular.

MODELS D´EDUCACIÓ BILINGÜE

1. Intenteu definir quins en poden ser els destinataris i els objectius.

• Model compensatori o de transició: tracta de que les dues llengües que s´estudien o treballen a l´aula es parlen en la mateixa mesura.
• Model de manteniment: continuar parlant la llengua minoritzada per a mantenir-la.
• Model d´enriquiment: ampliar els coneixements de les llengües.

Les definicions reals:

• Model compensatori o de transició: Són alumnes que tenen la L1 minoritzada (valencianoNOparlant). Aquest alumnes necessiten compensar alguns coneixements.
• Model de manteniment: L´alumnat que té la seua primera llengüa el valencià com a llengua minoritzada, però es vol mantenir aquesta llengüa minoritzada i que no desaparega, i per això, utilitzarem la llengua valenciana en les assignatures. I utilitzaran la llengua L2 el castellà que és la seua llengua alta com a llengua vehicular.
• Model d´enriquiment: Enfocat, per l´alumnat de les dues llengües (tant l´alumnat que té la llengua primera el valencià o el castellà, perquè vol enriquerir les dues llengües), i preten ampliar la competència en les dues llengües. A més a més, al llarg del ensenyament, les llengües vehiculars serien les dues llengües tant el valencià com el castellà, es a dir, es darien les assignatures tant en castellà com en valencià.
• Model de recuperació plena: Alumnat que té com a llengua primera o el valencià o el castellà. Invertir el procés de substitució llingüistica. Utilitzar com a llengua vehicular solament la llengua minoritzada, per a poder invertir aquest procés de substitució llingüística.

- Treball fet amb les companys: Alicia De La Rasilla, Miriam Soto i Manuela Bricio.

PETITES PREGUNTES

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada"

Nosaltres pensem, que no és tracta de prioritzar, és a dir, no hi ha que posar a una llegua per davant d'un altra, si no donarle en els primers anys d'aprenentatge la mateixa importància, enseñando als xiquets i xiquetes lo fonamental que es conèixer y aprendre diverses llengues. Per això, hauriem de posar les dos llengues al mateix nivel per al futur, se enriqueixen y estiguen en contacte amb elles. 

• Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?

          Els temps verbals, les estructures de les oracions, el vocabulari..

• Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?

-  Segons la nostra opinió, considerem que segons el ritme i/o desenrotllament que tinga l'alumne serà convenient realitzar una adaptació o no. Però, segons la nostra opinió, si l'alumne té un ritme favorable, una adaptació significaria ralentitzar el seu desenrotllament en l'aprenentatge. A més, considerem que la necessitat de comunicar-te amb els altres facilita l'aprenentatge d'una llengua.

• Es convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

- Si ja que al ser la que té perill de desaparéixer, s'ha d'estimular la llengua minoritzada per a aconseguir un mateix nivell favorable de pràctica tant en la matjorizada com en la minoritzada.

• Es convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?

- Si però cal saber com introduir-ho per a fer-ho motivador i despertar la curiositat dels xiquets. Aprendre una altra llengua sempre és un punt positiu per a enriquir el coneixement, la cultura i comunicació dels xiquets.

Fet amb Manuela Bricio, María Portero i Miriam Soto.

ALGUNES PREGUNTES 05/02/2018

1. Què entens per primera llengua (L1)?

- És la llengua que escoltes per primera vegada i l´utiltzes de manera habitual amb la teua familia i la que utilitzes per a les necesitats més bàsiques.

• Es pot tindre més d´una primera llengua?

- No, perquè, encara que el teu pare et parle en italià i la teua mare en castellà, sempre hi habrà una llengua que tinga més relevancia que l´altra.

• Creus que l´expressió "llengua materna" és exacta?

- No és exacta perquè podem començar a parlar la llengua del teu pare i, per tant, seria llengua paterna.

• Què vol dir llengua preferent?

- La llengua que parles més habitualment, i que pots expressar-te més clarament, i l´utilitzes en el teu dia a dia. 

• Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

    - Si, ja que al llarg de la teua vida pots aprendre altres llegües i, per tant, pot preferir-la. Per exemple: casos de persones que es van a altres ciutats o països i adquireixen un altra llengua diferent de la seua.

       2. Què entens per segona llengua (L2)?

- Llengua la qual l´utilitzes en "segon pla", és a dir, s´utilitza o la practiques menys que la primera llengua. S´apren en un segon lloc.

       3. Què entens per bilingüisme?

- Quan parles dues llengües de forma habitual en el teu entorn amb la mateixa competencia.

       4. Què entens per multilingüisme?

- Domini de més de dues llengües en un mateix país o societat, es a dir, territori on conviuen diverses llengües.

• Aquest treball ho fet amb la meua companya Manuela Bricio.

PRÀCTICA 1: EL VENTALL LINGÜÍSTIC

Hola, sóc Isabel i tinc 19 anys. Vaig nàixer en la ciutat d'Elda, una província d'Alacant. Vaig començar a parlar castellà, ja que la meua família sempre m'ha parlat en castellà (color blau).

També des de xicoteta parle, a vegades, amb la meua cosina en valencià, més aïna practique un poc i ella m'ensenya a parlar la dita llengua, ja que ella viu en Xinorlet i allí es parla valencià (color roig). 

Als 5 anys, em vaig apuntar a una acadèmia d'anglés (color groc) perquè els meus pares li donen molta importància a l'aprenentatge de distintes llengües. Per tant, des dels 5 anys fins ara practique la llengua anglesa i, a partir dels 14 anys podia parlar un poc  l´idioma. Ara, la llengua que més utilitze és el castellà, ja que és la meua llengua materna. Després, gràcies a la universitat puc practicar més la llengua valenciana, i inclús m'he agafat assignatures en valencià per a poder practicar la parla. Finalment, continue assistint a classes d'anglés, per a no perdre la pràctica del dit idioma, i el meu propòsit és aprovar alguns títols tant de valencià (mitjà) com d'anglés (B2).

LA FORÇA DE BABEL

 El video que em pogut visualitzar a classe, anomenat, "La força de Babel " explica el conflicte quan trobem un territori on no hi ha multilingüisme. Aquest concepte es refereix a la convivencia de dues o més llengües en un mateix territori, com en el  cas de Budapest, on conviveixen les llengües del francés i Irlandés. Com en tota situació, apareixen conseqüencies tant positives con negatives. 

En el cas dels aspectes positius, el multilingüisme afavoreix l'estimulació cognitiva i l'agilitat mental de les persones, com ho defen la mestra dels xiquets de Ana, on diu que la diversitat lingüística és un  estímul per a enriquir el desenvolupament cognitiu dels xiquets. 

En el cas dels aspectes negatius, el multilingüisme queda afectat per aspectes socials i culturals, ja que quan conviuen dues llengües sempre hi ha una que es queda minoritzada, com en el cas del Neerlandés, que es classificava com la llengua minoritzada.

En definitiva, es pot dir que el multilingüisme és un aspecte positiu, el qual ajuda a enriquir el coneixement lingüístic de les persones com a membres d´una societat amb diferents cultures.

Portant aquest tema del multilingüisme a Espanya, més concretament, en la convivència del castellà i el valencià, podem dir que es presenta un cas de diglòssia, és a dir, un desequilibri entre el castellà i el valencià, on trobem el castellà com a llegua forta i el valencià com a llegua dèbil. En la nostra opinió, haurien de posar-se al mateix nivell d’importància, introduint les dues llengües des de les edats primerenques.

• Aquesta pràctica la he feta amb la meua companya Manuela Bricio.