REFLEXIÓ DE 2 MODELS

C. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Angeles. Quan va començar l´escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut l´escoralitat en espanyol i classes d´anglés. A poc a poc, la presència de l´espanyol desapareixerà.

- Model compensatori o de transició. Ja que l´alumne té la L1 minoritzada. Aquest alumnes necessiten compensar alguns coneixements, en aquest cas, l´aprenentatge de l´espanyol amb l´anglés.

D. Una xiqueta finesa que viu a Estocolm estudiarà des dels set anys fins als quinze en finés. El suec serà contemplat com a àrea durant tota l´escoralitat i només l´usarà en les classes de plàstica. A més des de quart estudiarà anglés.

- Model de manteniment. L´alumne  té el suec com a llengua minoritzada, però es vol mantenir aquesta llengüa minoritzada i que no desaparega, i per això, utilitza el suec en la assignatura de plàstica. I utilitzara la llengua L2 el finés que és la seua llengua alta com a llengua vehicular. 

• En el primer cas, pense que està molt bé compensar els coneixements per a que els xiquets aprenguen les dues coses per igual-
• En el segon cas, el mestre vol que l´alumne siga bilingüe, i aixó està molt bé, perquè es molt important que els xiquets sàpiguen més d´una llengua perquè en el seu futur li pediran més       d´una llengüa, i per tant, es convenient que des de ben petits, els xiquets estudien les dues llengües, ja siga la minoritzada o la llengua vehicular.