XARRADA TUDI TORRÓ- "DES EDL SUD VALENCIÀ"

El dimecres dia 21/02/2018, assistim a una xarrada, en la qual es va parlar de Tudi Torró i del seu llibre, "Des del Sud VALENCIÀ". Desprées de parlar un poc sobre el llibre, vam començar una sèrie de preguntes i respostes en les quals, els alumnes preguntaven i la xica contestava.



- La pregunta que més em va cridar l´atenció va ser la següent;

1. Com donar llengua valenciana en el País Basc?"

• Ella va comptar una xicoteta experiència que v tindre per ahí cerca, i em va agradar molt la metodologia que ella va utilitzar. En aquest cas, ella va parlar amb els pares en una reunió i els va comentar que per a ensenyar-los parllar bé castellà, ella havia pensat ensenyar-li la llengua valenciana, i els va preguntar si tenien algun inconvenient en què donaren valencià, i els pares van dir que no. Per tant, ella el que feia era posar una paraula o diverses, i posar-la en distins idiomes, i finalment posava el seu significat. Quan va finalitzar el curs s´havien aprés més de 200 paraules i totes les tenien apuntades en un xicotet diccionari que havien fet ells mateixos i que s´havien portat a casa. La professora se va anar a despedir dels seus alumnes, perquè estava cobrint una baixa, i en eixe moment, un xiquet li va preguntar; i ara, qui em va a donar valencià? Amb eixa pregunta la mestra es va sentir súper orgullosa i molt contenta amb el treball que havia fet.

    

Una altra qüestió que també va a estar bé va ser;

                       2. Quina característica és fonamental en els mestres de l´etapa d´infantil?

• Ella va contestar, AMOR, és a dir, una persona amorosa, i al meu parer, crec que té tota la raó, ja que als xiquets cal tractar-los com si foran els teus fills, sempre mantenint l´espai de mestra-alumne, però amb afecte. En aquesta etapa, eixa característica com ella bé va dir, és imprescindible.

Esta xarrada m´ha servit per a saber experiències noves i saber la informació necessària per si alguna vegada treball fora. A més a més, esta xarrada no va ser com les de sempre, sinó que va ser interactuant públic amb els protagonistes de la xarrada i això em va agradar molt, perquè van fer que la xarrada fóra més amena.