LA POSTAL

• Hui a classe, hem fet la pràctica de la postal, que ens servirà de repàs per a l'examen. Hem començant llegint paràgraf per paràgraf i traient les idees i els coneixements que hem donat a classe i hem anat relacionant-ho.

     El text que contarem a continuació és una activitat feta a un aula d'infantil i tracta de que els xiquets escriuen una postal a la Cristina.

       Els conociments que hem trobat en relació al text són el següents:

Apareix clarament l'ensenyament constructivista amb activitats significatives per als alumnes amb la finalitat que estiguen motivats.

Amb la postal treballen una tipologia textual detrminada que és la vida quotidiana. A més, aquesta activitat permet als xiquets entrar al món dels adults mentres treballen l'escriptura individual i col·lectiva.

També, es veu clarament com la mestra parteix el grup de la classe, de manera que adapta el grup de la classe per adaptar-se a les possibilitats de cada alumnat.

Per altra banda, apareix reflectida la metodologia de Freïnet, a través de textos complexos, la mestra escriu a la pissarra el que els nens volen dir. A més, apareix la metodologia Montessori que és una metogologia global i aquesta mestra treballa l'escriptura lletra per lletra. La metodologia Teveroski és altra que apareix en aquest text ja que treballem amb activitats previes per a contextuaitzar als xiquets abans de fer l'activitat principal i que posteriorment pugan realitzar-la sense cap problema. A més, altre aspecte característic d'aquesta metodologia és l'importància de treballar el seu nom a l'hora de treballar lectoescriptura.

Quan una xiqueta diu: "Volguda Cristina", podem observar com ha començat la postal en castellà i podem deduïr que estem en un programa d'immersió lingüística. No obstant, calç remalcar que aquesta xiqueta tenia els coneixements per a començar una postal.

Com a conclusió, remarcar l'importàcia que té el diari de la mestra, ja que, serveix per a que la mestra faça les seus anotacions i observacions respecte al desenvolupament de la classe i també aspectes individuals de cada xiquet/xiqueta, per això és finamental treballar amb aquesta ferramenta on la mestra té un seguiment de les activitats i, també, dels progressos i dificultats de l'aula.

• Això és un resum de la pràctica de la postal que inclourem en els annexes del projecte final.

- Fet amb Manuela Bricio i María Portero.

XARRADA: LLEGIR EL MÓN

- La xarrada tractava el tema de l'ensenyament i aprenentatge de l'era digital. A més, ens ha explicat:

• Com els medis han anat evolucionant.
• El estil de Freïnet.
• Recalcació de l'importància de triar un bon mètode metodològic.

- A més, ens va aportar algunes dades de l'actualitat:

        - Actualment, el 83'4% dels llars espanyoles disposen d'accés a internet. Dels individus entre 10 i 15 anys:

• El 92'4% ón usuaris d'ordinadors o tauletes.
• El 69'1% tenen mòbil, als 16 anys el 95% tenen mòbil.      

- L'ensenyament de llengües no pot continuar lligat només a la consolidació de la lectoescriptura, l'aprenentatge dúna llengua, ja bé la L1 com la L2, implica l'integració dels llenguatges dels mitjans i de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

- En quant a les lectures, com a docents, hem de demanar lectors preparats per fer lectures amb un propósit extern (llegir un contracte, whattshap, la senyal de la parada d'autobús) i intertar promoure lectures amb un propòsit intern (lectura d'un llibre, revista, periòdic), aquest últim ho podem fer a classe, possant un lloc on s'anomene "La casa del llibre" i els xiquets puguen triar el llibre que més li agrade o més l'interese, i llegir-lo a casa. Aixina, estimularem la creativitat dels xiquets, sense frenar i sense posar limits als xiquets.

- Altra recalcació que ha fet el xic, ha sigut que el mètode pedagògic no s´ha de subordinar a la tecnologia, però s´hi ha d'adaptar-se. Una pedagogia alinea a la tecnologia no reeixirà, però tampoc ho farà si la tecnologia és el seu únic motor.

- També, ha mencionat a Gianni Rodari que diu que: "La metodologia és clau, però no ho és tot, el centri de l'educació és l'alumne".

- Per altra banda, hi ha hagut un debat sobre si és bo l'aportació de les noves tecnologies a l'alumnat o no. En aquest cas, la meua opinió ha sigut que despen del cas, és a dir, segons el que anem a treballar. Per exemple, per a fer una lectura si que és bo utilitzar un llibre escrit perquè pense que és millor, però per a treballar-lo, podem fer ús de les noves tecnologies.

- A més, la lectura i l'escriptura han estat en el centri efectiu de l'educació, ara encara ho són simbolicament, ja que els llibres electronics estiguen presents en el nou sistema educatiu. Els llibres electronics són molt bona TIC per a poder llegir molts llibres, perquè molta gent li agrada llegir però no pot estar comprant tots els llibres que vol sempre, aleshores, amb un llibre electrònic sí que pot, i es molt més econòmic, però també, he de dir, que com un llibre de paper no hi ha res millor per a llegir un bon conte.

- El xic va concloure dient, l'educació actual demana més transversalitat:

• Entre els diferents asignatures de llengües.
• Entre àrees de coneixement diferents.
• Les TAC són un exemple i una manifestació d'aquesta transversalitat. 

- Per a finalitzar aquesta entrada, he de dir, que el que més m'ha cridat l'atenció és el cambi de les sigles, és a dir, de TIC (Tecnologies de l'Informació i la Comunicació) a TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement), perquè sempre m'havien parlat de les TIC però molt poques vegades, m'atreveria a dir en cap ocasió, havía escoltat parlar de les TAC, i pense que aquestes sigles són molt més adecuades per l'educació. A més, aquesta xarrada va ser molt interessant, perquè el xic parlava amb nosaltres com si tinguera confiaça i això emva agradar molt. També, per l'interacció amb nosaltres per a fer la xarrada molt més entretinguda i més motivadora. Pense que aquesta xarrada ens va a servir molt com a futurs docents.

       

CONFERÈNCIA DE MAITE CANDELAS I NÚRIA CAYUELAS

• El día 2, dimecres, de Maig de 2018, vam assistir a una conferència composta per Maite Candelas i Núria Cayuelas.

- En aquesta conferència les xiques parlaven de la seua experència com a mestres en el seu col·legi d'Elx. Elles comentaven que treballen mitjançant projectes d'interés de l'alumnat. Elles parlen amb els xiquets i conversen molt del que lis agrada a ells, i quan arriben a una conclusió, fam un nou projecte d'interés. Un projecte que va destacar molt, va ser el del circ. Ens van mostrar imatges de com els xiquets interpretaven a les persones que treballen en el circ, fent-lo amb el personatge que més li agradava. A més amb unes difresses molt creatives, i sobre tot, la mestra també participava que açò és el més important, pense jo.

- La seua metodologia em va agradar molt, i pense que tot el que deien era correcte, perquè es un ensenyament diferent al que jo vaig tindre, i pense que és molt millor. Hi haurà pares i mares que pensen que els xiquets no aprenen amb aquestos projectes però, en realitat,  aprenen molt més perquè al mateix temps que fan un tema d'interés per a ells, que fa que li criden l'atenció i els motive molt més, estan aprenent valors educatius, cultura general, respecte cap als companys, etc. Aquest mètode d'ensenyament és molt adecuat, i molts col·legis haurien de fer-ho aixina i deixar els mètodes tradicionals, perquè moltes vegades, alguns xiquets s'acomoden a fer el que ja sàpiguen i no fan res més, quan ells poden fer moltes més coses i, a lo millor, nosaltres no ho sabem. 

- En conclusió, la xarrada em va resultar molt interesant, i les xiques ho van fer realment bé, perquè van aconseguir que tots nosaltres estiguerem atenent, i ens van crear motivació per al nostre futur. És més, ens van portar alguns projectes, i van ser realment fantàstics de vore en persona. Va ser una xarrada que ens va ajudar molt per a poder fer-ho de la mateixa manera en el nostre futur com a docents, és una xarrada exemplar i ens van aportar molts bon consells a seguir.

ETAPES DE L'ESCRIPTURA

• Em de diferenciar l'etapa corresponent de l'escriptura, de la següent imatge:

1. Etapa sil·làbica qualitativa, fase 2, perquè per cada síl·laba li correspon una vocal.

2. Etapa diferenciada, fase 2, perquè utilitza les mateixes lletres en la frase en diferent ordre. A més, escriu lletres convencionals, i té tendència a escriure les lletres del seu nom.

3. Es troba entre l'etapa 3 i l'etapa 4.

4. Es troba en l'etapa diferenciada.

5. Es troba en l'etapa alfabètica.

PRÀCTICA DELS VÍDEOS

El meu grup, compost per Manuela Bricio, Miriam Soto, Alicia De la Rasilla, María Portero, Luana Negro i jo (Isabel Martínez), hem fet dos videos dels fonemas Ç i C.



Les errades que hem cometut, són les següents:

• El verb CAURE, nosaltres hem possat "caues" I hauria de ser CAUS.
• Hauría de llevar les dos últimes endevinalles perquè la seda resposta no começa per la lletra C, que és el que nosaltres volem treballar.
• S'hauria de possar VEJEM ALGUNS EXEMPLES, en canvi de ANEM A VEURE ALGUNS EXEMPLES.

Aquestes són les errades més predominants que hauríem de canviar del vídeo.

• El vídeos són els següents:

REVISTA "ALLIOLI" - XARRADA

El dimecres día 18 d'abril, acudim a una xarrada, la qual parlva de la revista "Allioli", más en detalle, de totes les persones que van lluitar per l'ensenyament en aquest segle XX. A más, es va parlar un poquet sobre el segle XX. 

En 1857 la Llei Moyano seria el fonament de l'ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant més de cent anys doncs, amb modificacions, va perdurar fins a la Llei General d'Educació de 1970.
Aquesta llei decidia tant les assignatures que s'impartien obligatòriament en les escoles com el dia de festa setmanal, encara que quasi cap mestre l'aplicava, d'ací la dita de “cada maestrilloté la seua librillo”.
En 1900 es crea per primera vegada un ministeri específic per a l'àmbit educatiu denominat Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts.
A principis del segle XX l'ensenyament era obligatori, encara que existia un elevat índex d'absentisme escolar a causa que els alumnes alternaven el seu aprenentatge amb el treball quasi sempre en el camp, per aquest motiu el calendari escolar es vera marcat pel ritme de les collites.


El 60% de la societat espanyola era analfabeta, raó per la qual els pares no valoraven en la seua justa mesura els estudis dels seus fills, retenint-los a casa perquè ajudaren en les tasques de la llar.

La revista Ailloli compte des dels Knicks de la política educativa valenciana fins a experiències de mestres com Melchor Botella. La part de la revista que més m'ha cridat l'atenció la cuestió de: "què és el patrimoni educatiu valencià del segle XX?" On parla de diversas temes molt. interessants com els moviments de renovación pedagògica, iniciatives pedagògiques individuals, el movimiento sindical, etc. És una part de la revista molt interesant i que montes vegades el jovens desconeguem. 

La xarrada va ser molt interessant i constructiva, perquè les persones que parlaven eren persones que havíen viscut alguna experiència i,és molt curiós, a nosaltres els joves que ens costa estar molt de temps atenent a una barrada ene agrada más, quan la gent que conta la xarrada ha viscut alguna de les experiències que está contant, ja que posem més atenció, perquè es com que les persones que este veient abans a sufrit i,gràcies als seus esforç han pogut arribar al bloc on estan i axil és d'admirar.

COMENTA LES IMATGES

• Activitat feta amb Manuela Bricio.

Després de la visualització de dos imatges, les quals es caracteritzen per estar massa recarregades amb senyals, objectes, publicitat, etc., podem dir que tenen en comú les diferents senyals que apareixen i l'excés d'aquestes entre unes altres.

Dit açò, podem dir que aquestes imatges reflecteixen el context al com estem vivint actualment. Per açò, l'ésser humà en general aprèn i està condicionat sobre la base del que veu i a les experiències viscudes amb aquest context.

Respecte a l'aprenentatge de la lecto-escriptura, l'estímul visual és un bon recurs per a aquest aprenentatge, perquè deixa una mica arrere l'aprenentatge monòton i repetitiu de la lectura. A més de que ajuda a familiaritzar-se i conèixer el seu entorn mitjançant un aprenentatge significatiu.

En conclusió, l'estímul visual és útil i efectiu però no l'excés d'açò, com es pot observar en les imatges, ja que el xiquet o xiqueta, en aquest cas, no posa la seua atenció en una sola cosa i pot distraure's.

COMENTEM EL VÍDEO DE CLASSE 11/04/2018

• Què és la competència lectora?

- Habilitat per a comprendre i utilitzar les formes lingüístiques requerides per la societat i valorades per l'individu. 

- Els lectors de poca edat són capaços de construir significat a partir d'una varietat de textos.

- Lligen per a aprendre, per a participar en les comunitats de lectors de l'àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per a gaudi personal.

- A més, la competència lectora està relacionada amb la capacitat d'atendre i satisfer una sèrie d'objectius relacionats amb el mètode d'ensenyança/ aprenentatge.

- És necessaria per l´aprenentatge del xiquets.

• Quin paper juga la competência lectora en les diferents etapes educatives?

- Tots els xiquets han de tindre l'oportunitat d'aprendre a llegir en qualsevol etapa educativa. El sistema educatiu ens proporciona un nivell de competència mitjà, i no sempre l'alumnat és capaç d'aconseguir este nivell des d'edats primerenques, pel fet que utilitzen estratègies de lectura simples i mal estructurades que no són adequades per a tindre un bon nivell de competència lectora. A més, s'ha d'afavorir la formació dels mestres per a millorar esta competència lectora, i comprometre's amb la lectura.

• Quin és el paper de l´educació infantil en el desenvolupament de la competència lectora?

- Pel fet que en l'etapa d'educació infantil, els xiquets es troben donant els primers passos per a adquirir esta competència lectora, és fonamental que els mestres s'impliquen i es comprometen a afavorir la lectura, de manera que motiven els xiquets i xiquetes de tal manera que, ells descobrisquen els seus propis gustos amb la lectura, perquè no vegen la lectura com una obligació sinó com a estimació a la lectura i a la cultura.

• Activitat feta amb Manuela Bricia i Maria Portero.

CARTA ADREÇADA ALS FAMILIARS O TUTORS DE L´ALUMNAT

• Eres el director o la directora d´un CEIP:

- Redacta una carta adreçada als familiares o tutor de l´alumnat en què els informes del canvi d´un PPEC a un PPEV argumentant-ne els avantatges.

         Benvolgudes famílies o tutors de l´alumnat,

A causa de la nova normativa i als canvis a una societat més bilingüe, el col·legi Mans Manetes ha pres la decisió de canviar el programa plurilingüe d'enseyament de castellà (PPEC) al programa plurilingüe d´ensenyament en valencià (PPEV). Este programa consistix a tindre la llengua valenciana com a llengua base, i de manera indirecta i directa emprar l'aprenentatge de l'anglés i el castellà.

Des del Centre escolar, sabem que està decisió pot crear diverses alarmes en les famílies que no han estat en contacte amb la llengua valenciana, però, en realitat, tots són avantatges. Este canvi no es va a realitzar de manera radical, és a dir, no es farà de la nit al dia. El que es pretén és modificar a poc a poc la comunicació que s'empra en les nostres aules. En els inicis, es deixaran algunes assignatures en castellà, però es farà molt insistència en l'aprenentatge de la llengua valenciana, i quan el nostre alumnat tinga una base d'este idioma, s'anirà implantant totes les assignatures en llengua valenciana.

A continuació, exposarem fil per randa alguns dels molts avantatges que presenta el programa PPEV:

- L'ensenyança plurilingüe permet que els nostres alumnes i alumnes adquirisquen competències en valencià, castellà i anglés, la qual cosa afavorix a l'hora de pensar en el seu futur, en mijor eixides professionals i en la seua interacció amb els diferents contextos. En definitiva, tindrà una mijor integració cultural.

- Al seu torn, el domini de més d'una llengua facilita l'aprenentatge d'altres llengües, per la qual cosa, l'alumnat tindran més facilitat a l'hora d'aplicar les seues competències lingüístiques i comunicatives.

- També, deixant arrere l'acadèmic, l'aprenentatge i l'ús d'una nova llengua t'enriquix com a persona i et fa descobrir nous conceptes o idees.

Comptat i debatut, amb aquest canvi es pretén desenrotllar al màxim les competències lingüístiques i comunicatives del nostre alumnat. Amb això, es pretén comunicar, que és un canvi amb un treball i projecte planificat amb anterioritat. En definitiva, estem a la vostra disposició per a qualsevol opinió o dubte sobre el dit canvi.

Cordialment, 

Isabel Martínez i Manuela Bricio

Directores del col-legi Mans Manetes

Miercoles, 27 de Març del 2018

• Activitat feta amb Manuela Bricio Ibàñez.

LA IMMERCIÓ ÉS POSSIBLE

La immerció és possible

• Estratégies metodológiques:

Utilitzen cançons, repeticions, suports visuals, creació de contextos compartits per a utilitzar el valencià com a eina de comunicació, rutines com anar al servici, saludar i acomiadar-se, ficar la brosa de esmorçar, també situacions quotidianes com anar al mercat, objectes trobats al carrer, la teatralització i els contes, la exageració i endivinar la sorpresa.

Per a finalitzar amb les estratégies, no sols és planificar activitats sino també utilitzar la llengua en una multiplicitat de contextos.

• Dues activitats que ens han cridat l´atenció:

Les activitats que més ens han agradat han sigut el teatre i l´activitat de la sorpresa.

Pensem que endevinar la sorpresa és una activitat lúdica amb factor sorpresa, que crida l´atenció dels xiquets i sorgeix el diàlec espontani, a més, els nens descobreixen vocabulari nou perquè no conèixen el objecte final. Per altra banda, el teatre és una activitat clàssica que afavoreix la memorització, la repetició, l´atenció i afavoreix també la parla en públic.

• Els inconvenients:

Una de les protagonistes del video diu que l´administració ha possat moltes barreres a l´hora d´aplicar la seua metodología per la qual havíen lluitat moltes pares i mestres.

També la por d´alguns dels pares i mares perquè els xiquets confonguen el valencià amb el castellà es relentitzen l´objectiu de l´immerció.

• Comparació amb l´actualitat:

Malgrat que abans era una situació nova, hi havía més interés i recursos, en canvi ara és una situació habitual pareix que hi ha menys interés, recursos i facilitats polítiques.

Per altra banda, a mesura que passa el temps, creixen els prejudicis cap a la llengua valenciana en pro de llengues extrangeres.

• Activitat feta amb Maria Portero, Manuela Bricio, Miriam Soto, Alicia De La Rasilla i Luana Negro.

JOC DE FER TAT

• Activitat feta amb Manuela Bricio i Luana Negro.

1. Relacioneu aquest job amb les capacitats descrites per Bruner que s´experimenten amb les experiències del joc.
2. Quines caraterístiques d´aquest joc es relacionen amb el procés d´aprenentatge del llenguatge?
3. A través d´aquest joc, es poden aconseguir objectius curriculars que apareixen el DCEICV? Quins?

1;

• El xiquet s'amaga per amagar-se de l'adult. / El xiquet es descobrix perquè l´adult li viasualitze.
• El joc es desenvoluparà en un espai reduït, on el xiquet no té massa distraccions i pot prestar tota la seua atenció en el joc amb l'adult. A més, és una situació pròxima on pot veure i escoltar el que està passant ara mateix.
• És un joc on sempre es fa el mateix patró, és a dir, amagar-se i descobrir-se, per tant, es transforma en una rutina de joc.
• A mesura que es vaja desenvolupant el seu nivell d'abstracció, el xiquet serà més conscient de que en realitat, quan es tapa la cara no desapareix sinó què s'està amagant amb l'ajuda d'un objecte, i, a més, que l'adult continua estant davant encara que ell no ho veja. És a dir, el xiquet no es mou ni en l'espai ni en el temps.

2;

• Interioritzen estructures lingüístiques, com poden ser: - on estás? / Estic ací.
• Fomentació del diàlec entre l´adult i el xiquet.

3;

• Observar i explorar el seu entorn.
• Conéixer el propi cos i el dels altres, les seus possibilitats d´acció i aprendre a respectar les diferències.
• Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d´expressió.

VÍDEO "PARLAR" - BABY HUMAN

• Que és ser un oient universal?
• Quina és l´importancia del gest d´assenyalar?
• Defeneix l´explosió del llenguatge.

- El procés d´aprendre a parlar no comença quan el bebé té uns mesos, sinço que comença quan és un fetus, ja que quan la mare realitza una conversació amb una altra persona el fetus està escoltant i presta molta atenció, sobre tot a la veu de sa mare.

Als sis mesos el bebé continua sent oient universal, capaç de captar tots els sons. No obstant, als deu mesos el bebé deixa de ser un oient universal i es centra més en els objectes per a poder tindre, que en el so que pot haver-hi.

Un aspecte molt important per al bebé és la mirada. Des de molt xicotet el bebé observa moltes coses i és capaç de captar moltes coses a través de la mirada. 

Altre aspecte a destacar, és que el xiquet aprén a comunicar-se més avant per mitjà de l´acte               d´assenyalar. Quan el bebé comença a gatejar i ja quan gateja, la forma de comunicar-se és assenyalant i, així, facilita als pares al seu entorn, la qual cosa el bebé vol i el que necessita.

- Una prova que es realitza en el vídeo és assenyalar un objecte i veure l´expressió i l´interés del xiquet. Quan assenyala el mateix objecte diverses vegades el xiquet mostra una cara seriosa i mostra desinterés. En canvi, quan se lo assenyala duos objectes diferents el xiquet mostra una expressió de sorpresa i mostra interés.

- L´explosió del llenguatge és un canvi des d´un ritme gradual i lent a una pronunciació sorprenent del numero de paraules que aprén un subjecte diàriament. Per un costat trobem a Goldfield i Reznick (1990), els quals rebutgen aquest fenomen. D´altra banda, Mervis i Bertrand (1995), afirmen aquest fenomen.

Aquest fenomen es desenvoluparà des dels 8 mesos fins als 2 anys. A més, intervenen una sèrie de factors en aquest fenomen, els quals són, factors cognitius, factor social i cultural i factor econòmic.

- Per a finalitzar, m´agradaria mencionar, que si el xiquet o la xiqueta es troba en un context favorable amb una motivació i estimulació adequat, el més segur, és que passe una aceleració del llenguatge.

Adquisició o aprenentatge del llenguatge?

• Activitat feta amb les companyes Maria Portero, Miriam Soto i Manuela Bricio.

- En la nostra opinió, considerem que els processos com l´adquisició i l´aprenentatge d´una llengua van units, ja que quan aprenem una llengua l´estem adquirint i, quan estem adquirint una llengua estem aprenent a aprendre-la. És a dir, l´adquisició i l´aprenentatge es necessiten mutuament per a aconseguir el domini d´una llengua, en tots els aspectes que la formen.

DEFINICIÓ: PROJECTE/ TALLER/ RACÓ

• Projecte: és un conjunt d´activitats centrades en l´interés de l´alumat. Les activitats                   s´actualitzen al dia per adaptar-se als coneixements adquirits dels alumnes.
• Taller: és un conjunt d´activitats que es plantegen al grup d´alumnes per a ensenyar-los alguna cosa en concret. Aquest tipus d´activitats poden ser prèctiques, on intervé la familía i moltes     d´elles es poden fer en grup...
• Racó: és una forma d´organització dins de l´aula que té la finalitat d´aconseguir el desenvolupament integral de l´alumnat i estan dividits en espais diferenciats i amb temàtiques pràctiques de la vida quotidiana. No podem utilitzar els racons com a premi per finalitzar bé una activitat.

- Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Ibáñez, Maria Portero i Luana Negro Cordero. 

Adquisició d´una L2: INTERLLENGUA

-Alex: Me deixes agafar el cub ?

-Mestra: Sí, Alex. Pots agafar la galleda.

-Alex: Bueno, agafaré la galleda...però el cub també

• Aquest xiquet està utilitzant una interllengua, és a dir, està fent us de la seua primera llengua per arribar a la llengua meta que en aquest cas és el valencià.

- Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Íbañez, María Portero i Luana Negro Cordero. 

CITA DE VICENT PASCUAL

• Nosaltres pensem que tot el alumnat ha de tindre un aprenentatge significatiu i el profesorat ha de respecatar els diferents ritmes d'aprenentatge i proporcionar els recursos necesaris per aconseguir un aprenentatge globlal i integral.

- Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Íbañez, María Portero i Luana Negro Cordero. 

Què costa més d´aprendre als xiquets en l´aprenentatge d´una L2?

• Què costa més d´aprendre als xiquets en l´aprenentatge d´una L2?

- Si la llengua és similar costa menys aprendre l'idioma, però moltes vegades els similituts entre els dues llengües pot arribar a confondre als xiquets més que un altra que no tinga similituts.

Fet amb Alícia De La Rasilla, Miriam Soto Ruiz, Manuela Bricio Íbañez, Maria Portero i Luana Negro Cordero. 

RESUM DEL VIDEO - VISUALITZAT EL 23/02/2018

En tot moment, la qual cosa que el video vol dir, és que la llengua valenciana està molt minoritzada a comparació de la llengua castellana, i açò no deuria de ser aixina.

Com a futurs docents, hem de canviar açò, ja que és pitjor per a l´alumnat.

• En primer lloc, des de ben xicotets, ja que en eixes edats els xiquets aprenen molt més ràpid que si li ensenyem una sola llegua i esperem que aprenguen l´altra llengua més tard.
• En segon lloc, el valencià és una llengua igual que el castellà. Per això, deuria d´existir línia valenciana en tots els col·legis, tant públics com concertats en totes les zones de la Comunitat Valenciana. En el meu cas, per no haver-hi línia valenciana en tots els col·legis, en la meua ciutat (Elda), no hi ha cap col·legi en què hi haja línia valenciana, i per a poder fer el practicum en línia valenciana em toca anar-me´n a un lloc més llunyà, cosa que causa molts inconvenients per a tots els estudiants actuals en Educació.
• Per últim, si comencem a donar classes en valencià, els xiquets tindrà l´opció de poder triar el que de veritat volen estudiar si en llengua castellana o en llengua valenciana. Però en els dos casos, mai perdent cap de les dues llengües. Per tant, per a mi el millor seria donar la mitat de les assignatures en castellà, l´altra mitat en valencià, i per descomptat, la llengua estrangera d´anglés o francés, ja que així els facilitarà les llengües als xiquets i, no tindran els problemes que tenim nosaltres a l´hora de parlar valencià. En el meu cas, he triat assignatures en valencià per a poder aconseguir titulació que un futur em van a exigir tindre, i ara m´està constant molt més. Per això, anime a tots els col·legis a què lluiten per eixa línia valenciana, i per canviar açò, ja que este canvi serà beneficiós per a tot l´alumnat.

A més a més, utilitzen una metodologia activa, la qual és una metodologia democràtica, basada en una educació de valors i és legal, és a dir, té el valencià com assignatura obligàtoria i com ensenyament. Per això, utilitzen uns programes, els quals són: PIL, PEV, PIP. A més, esta metodologia comporta uns processos simultanis d´aprenentatge, els quals són un projecte llarg i dur.

Per a finalitzar, el valencià és una llengua igual d´important que la resta, per tant, cal donar-li el mateix valor a les altres assignatures.

XARRADA TUDI TORRÓ- "DES EDL SUD VALENCIÀ"

El dimecres dia 21/02/2018, assistim a una xarrada, en la qual es va parlar de Tudi Torró i del seu llibre, "Des del Sud VALENCIÀ". Desprées de parlar un poc sobre el llibre, vam començar una sèrie de preguntes i respostes en les quals, els alumnes preguntaven i la xica contestava.



- La pregunta que més em va cridar l´atenció va ser la següent;

1. Com donar llengua valenciana en el País Basc?"

• Ella va comptar una xicoteta experiència que v tindre per ahí cerca, i em va agradar molt la metodologia que ella va utilitzar. En aquest cas, ella va parlar amb els pares en una reunió i els va comentar que per a ensenyar-los parllar bé castellà, ella havia pensat ensenyar-li la llengua valenciana, i els va preguntar si tenien algun inconvenient en què donaren valencià, i els pares van dir que no. Per tant, ella el que feia era posar una paraula o diverses, i posar-la en distins idiomes, i finalment posava el seu significat. Quan va finalitzar el curs s´havien aprés més de 200 paraules i totes les tenien apuntades en un xicotet diccionari que havien fet ells mateixos i que s´havien portat a casa. La professora se va anar a despedir dels seus alumnes, perquè estava cobrint una baixa, i en eixe moment, un xiquet li va preguntar; i ara, qui em va a donar valencià? Amb eixa pregunta la mestra es va sentir súper orgullosa i molt contenta amb el treball que havia fet.

    

Una altra qüestió que també va a estar bé va ser;

                       2. Quina característica és fonamental en els mestres de l´etapa d´infantil?

• Ella va contestar, AMOR, és a dir, una persona amorosa, i al meu parer, crec que té tota la raó, ja que als xiquets cal tractar-los com si foran els teus fills, sempre mantenint l´espai de mestra-alumne, però amb afecte. En aquesta etapa, eixa característica com ella bé va dir, és imprescindible.

Esta xarrada m´ha servit per a saber experiències noves i saber la informació necessària per si alguna vegada treball fora. A més a més, esta xarrada no va ser com les de sempre, sinó que va ser interactuant públic amb els protagonistes de la xarrada i això em va agradar molt, perquè van fer que la xarrada fóra més amena.

REFLEXIÓ DE 2 MODELS

C. Johny (li diuen Juanito a sa casa) viu a Los Angeles. Quan va començar l´escola el consideraren no competent en anglés. Ha tingut l´escoralitat en espanyol i classes d´anglés. A poc a poc, la presència de l´espanyol desapareixerà.

- Model compensatori o de transició. Ja que l´alumne té la L1 minoritzada. Aquest alumnes necessiten compensar alguns coneixements, en aquest cas, l´aprenentatge de l´espanyol amb l´anglés.

D. Una xiqueta finesa que viu a Estocolm estudiarà des dels set anys fins als quinze en finés. El suec serà contemplat com a àrea durant tota l´escoralitat i només l´usarà en les classes de plàstica. A més des de quart estudiarà anglés.

- Model de manteniment. L´alumne  té el suec com a llengua minoritzada, però es vol mantenir aquesta llengüa minoritzada i que no desaparega, i per això, utilitza el suec en la assignatura de plàstica. I utilitzara la llengua L2 el finés que és la seua llengua alta com a llengua vehicular. 

• En el primer cas, pense que està molt bé compensar els coneixements per a que els xiquets aprenguen les dues coses per igual-
• En el segon cas, el mestre vol que l´alumne siga bilingüe, i aixó està molt bé, perquè es molt important que els xiquets sàpiguen més d´una llengua perquè en el seu futur li pediran més       d´una llengüa, i per tant, es convenient que des de ben petits, els xiquets estudien les dues llengües, ja siga la minoritzada o la llengua vehicular.

MODELS D´EDUCACIÓ BILINGÜE

1. Intenteu definir quins en poden ser els destinataris i els objectius.

• Model compensatori o de transició: tracta de que les dues llengües que s´estudien o treballen a l´aula es parlen en la mateixa mesura.
• Model de manteniment: continuar parlant la llengua minoritzada per a mantenir-la.
• Model d´enriquiment: ampliar els coneixements de les llengües.

Les definicions reals:

• Model compensatori o de transició: Són alumnes que tenen la L1 minoritzada (valencianoNOparlant). Aquest alumnes necessiten compensar alguns coneixements.
• Model de manteniment: L´alumnat que té la seua primera llengüa el valencià com a llengua minoritzada, però es vol mantenir aquesta llengüa minoritzada i que no desaparega, i per això, utilitzarem la llengua valenciana en les assignatures. I utilitzaran la llengua L2 el castellà que és la seua llengua alta com a llengua vehicular.
• Model d´enriquiment: Enfocat, per l´alumnat de les dues llengües (tant l´alumnat que té la llengua primera el valencià o el castellà, perquè vol enriquerir les dues llengües), i preten ampliar la competència en les dues llengües. A més a més, al llarg del ensenyament, les llengües vehiculars serien les dues llengües tant el valencià com el castellà, es a dir, es darien les assignatures tant en castellà com en valencià.
• Model de recuperació plena: Alumnat que té com a llengua primera o el valencià o el castellà. Invertir el procés de substitució llingüistica. Utilitzar com a llengua vehicular solament la llengua minoritzada, per a poder invertir aquest procés de substitució llingüística.

- Treball fet amb les companys: Alicia De La Rasilla, Miriam Soto i Manuela Bricio.

PETITES PREGUNTES

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada"

Nosaltres pensem, que no és tracta de prioritzar, és a dir, no hi ha que posar a una llegua per davant d'un altra, si no donarle en els primers anys d'aprenentatge la mateixa importància, enseñando als xiquets i xiquetes lo fonamental que es conèixer y aprendre diverses llengues. Per això, hauriem de posar les dos llengues al mateix nivel per al futur, se enriqueixen y estiguen en contacte amb elles. 

• Quins coneixements de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?

          Els temps verbals, les estructures de les oracions, el vocabulari..

• Calen adaptacions curriculars per a l'alumnat nouvingut?

-  Segons la nostra opinió, considerem que segons el ritme i/o desenrotllament que tinga l'alumne serà convenient realitzar una adaptació o no. Però, segons la nostra opinió, si l'alumne té un ritme favorable, una adaptació significaria ralentitzar el seu desenrotllament en l'aprenentatge. A més, considerem que la necessitat de comunicar-te amb els altres facilita l'aprenentatge d'una llengua.

• Es convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

- Si ja que al ser la que té perill de desaparéixer, s'ha d'estimular la llengua minoritzada per a aconseguir un mateix nivell favorable de pràctica tant en la matjorizada com en la minoritzada.

• Es convenient i/o possible l'ús de la llengua de l'alumnat nouvingut a l'aula?

- Si però cal saber com introduir-ho per a fer-ho motivador i despertar la curiositat dels xiquets. Aprendre una altra llengua sempre és un punt positiu per a enriquir el coneixement, la cultura i comunicació dels xiquets.

Fet amb Manuela Bricio, María Portero i Miriam Soto.

ALGUNES PREGUNTES 05/02/2018

1. Què entens per primera llengua (L1)?

- És la llengua que escoltes per primera vegada i l´utiltzes de manera habitual amb la teua familia i la que utilitzes per a les necesitats més bàsiques.

• Es pot tindre més d´una primera llengua?

- No, perquè, encara que el teu pare et parle en italià i la teua mare en castellà, sempre hi habrà una llengua que tinga més relevancia que l´altra.

• Creus que l´expressió "llengua materna" és exacta?

- No és exacta perquè podem començar a parlar la llengua del teu pare i, per tant, seria llengua paterna.

• Què vol dir llengua preferent?

- La llengua que parles més habitualment, i que pots expressar-te més clarament, i l´utilitzes en el teu dia a dia. 

• Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

    - Si, ja que al llarg de la teua vida pots aprendre altres llegües i, per tant, pot preferir-la. Per exemple: casos de persones que es van a altres ciutats o països i adquireixen un altra llengua diferent de la seua.

       2. Què entens per segona llengua (L2)?

- Llengua la qual l´utilitzes en "segon pla", és a dir, s´utilitza o la practiques menys que la primera llengua. S´apren en un segon lloc.

       3. Què entens per bilingüisme?

- Quan parles dues llengües de forma habitual en el teu entorn amb la mateixa competencia.

       4. Què entens per multilingüisme?

- Domini de més de dues llengües en un mateix país o societat, es a dir, territori on conviuen diverses llengües.

• Aquest treball ho fet amb la meua companya Manuela Bricio.

PRÀCTICA 1: EL VENTALL LINGÜÍSTIC

Hola, sóc Isabel i tinc 19 anys. Vaig nàixer en la ciutat d'Elda, una província d'Alacant. Vaig començar a parlar castellà, ja que la meua família sempre m'ha parlat en castellà (color blau).

També des de xicoteta parle, a vegades, amb la meua cosina en valencià, més aïna practique un poc i ella m'ensenya a parlar la dita llengua, ja que ella viu en Xinorlet i allí es parla valencià (color roig). 

Als 5 anys, em vaig apuntar a una acadèmia d'anglés (color groc) perquè els meus pares li donen molta importància a l'aprenentatge de distintes llengües. Per tant, des dels 5 anys fins ara practique la llengua anglesa i, a partir dels 14 anys podia parlar un poc  l´idioma. Ara, la llengua que més utilitze és el castellà, ja que és la meua llengua materna. Després, gràcies a la universitat puc practicar més la llengua valenciana, i inclús m'he agafat assignatures en valencià per a poder practicar la parla. Finalment, continue assistint a classes d'anglés, per a no perdre la pràctica del dit idioma, i el meu propòsit és aprovar alguns títols tant de valencià (mitjà) com d'anglés (B2).

LA FORÇA DE BABEL

 El video que em pogut visualitzar a classe, anomenat, "La força de Babel " explica el conflicte quan trobem un territori on no hi ha multilingüisme. Aquest concepte es refereix a la convivencia de dues o més llengües en un mateix territori, com en el  cas de Budapest, on conviveixen les llengües del francés i Irlandés. Com en tota situació, apareixen conseqüencies tant positives con negatives. 

En el cas dels aspectes positius, el multilingüisme afavoreix l'estimulació cognitiva i l'agilitat mental de les persones, com ho defen la mestra dels xiquets de Ana, on diu que la diversitat lingüística és un  estímul per a enriquir el desenvolupament cognitiu dels xiquets. 

En el cas dels aspectes negatius, el multilingüisme queda afectat per aspectes socials i culturals, ja que quan conviuen dues llengües sempre hi ha una que es queda minoritzada, com en el cas del Neerlandés, que es classificava com la llengua minoritzada.

En definitiva, es pot dir que el multilingüisme és un aspecte positiu, el qual ajuda a enriquir el coneixement lingüístic de les persones com a membres d´una societat amb diferents cultures.

Portant aquest tema del multilingüisme a Espanya, més concretament, en la convivència del castellà i el valencià, podem dir que es presenta un cas de diglòssia, és a dir, un desequilibri entre el castellà i el valencià, on trobem el castellà com a llegua forta i el valencià com a llegua dèbil. En la nostra opinió, haurien de posar-se al mateix nivell d’importància, introduint les dues llengües des de les edats primerenques.

• Aquesta pràctica la he feta amb la meua companya Manuela Bricio.